PROGRAMES
Pel disseny del model artístic, vaig aprendre a fer servir el programa Rhinoceros, un programa de disseny en 3D que em va ser molt útil a l'hora de passar els meus dibuixos a l'ordinador.
Els dissenys fets a mà s’escanegen per després, sobre la pantalla resseguir-los i anar creant el mateix dibuix en el programa. Un cop passat, s’envia l’informació a la talladora laser.
Per últim i per aconseguir els detalls dibuixats, en el mateix programa dins l’opció de talladora laser es seleccionen les diferents parts del dibuix per a que faci un tipus de tall en concret (tall extern, tall intern, farcit o resseguit).
Pel disseny del model tècnic, vaig recórrer a l’ajut del tècnic dalinant projectista que vaig entrevistar. Li vaig demanar suport per passar el meu disseny de 2D a un en 3D, a partir del programa amb el que treballa habitualment, Solid Works.
Aquest programa es molt més complex que el Rhino i es necessita formació per utilitzar-lo correctament aprofitant totes les seves opcions. Per aquest motiu el vam fer conjuntament. Primer de tot varem agafar les mesures ampliades d’un dels meus dissenys. Vam anar construint edifici per edifici intentant-los dissenyar de la manera més realista però, sense entrar en masses detalls perquè l’impressora 3D pogués imprimir-los sense problemes.
Maquinari utilitzat:
Talladora làser
Permet tallar dissenys creats per ordinador en una xapa de poc espessor mitjançant un làser. Durant el procés es controla l’energia del làser permetent que talli la xapa de poc espessor sense danyar el material.
La capçalera làser és programable i pot seguir una trajectòria complexa tallant qualsevol forma imaginable a una velocitat ràpida, depenent del material.
Es especialment adequat per a crear contorns complicats de les peces.
Entre les principals avantatges d’aquest tipus de fabricació de peces està que no cal tenir matrius de tall i que permet efectuar ajustos de silueta. També que el seu accionament es robotitzat per a poder mantenir constant la distància entre l’elèctrode i la superfície exterior de la peça.
Els dissenys fets a mà s’escanegen per després, sobre la pantalla resseguir-los i anar creant el mateix dibuix en el programa. Un cop passat, s’envia l’informació a la talladora laser.
Per últim i per aconseguir els detalls dibuixats, en el mateix programa dins l’opció de talladora laser es seleccionen les diferents parts del dibuix per a que faci un tipus de tall en concret (tall extern, tall intern, farcit o resseguit).
Pel disseny del model tècnic, vaig recórrer a l’ajut del tècnic dalinant projectista que vaig entrevistar. Li vaig demanar suport per passar el meu disseny de 2D a un en 3D, a partir del programa amb el que treballa habitualment, Solid Works.
Aquest programa es molt més complex que el Rhino i es necessita formació per utilitzar-lo correctament aprofitant totes les seves opcions. Per aquest motiu el vam fer conjuntament. Primer de tot varem agafar les mesures ampliades d’un dels meus dissenys. Vam anar construint edifici per edifici intentant-los dissenyar de la manera més realista però, sense entrar en masses detalls perquè l’impressora 3D pogués imprimir-los sense problemes.
Maquinari utilitzat:
Talladora làser
Permet tallar dissenys creats per ordinador en una xapa de poc espessor mitjançant un làser. Durant el procés es controla l’energia del làser permetent que talli la xapa de poc espessor sense danyar el material.
La capçalera làser és programable i pot seguir una trajectòria complexa tallant qualsevol forma imaginable a una velocitat ràpida, depenent del material.
Es especialment adequat per a crear contorns complicats de les peces.
Entre les principals avantatges d’aquest tipus de fabricació de peces està que no cal tenir matrius de tall i que permet efectuar ajustos de silueta. També que el seu accionament es robotitzat per a poder mantenir constant la distància entre l’elèctrode i la superfície exterior de la peça.
Impressora 3D
És una màquina que serveix per produir representacions 3D físiques de models creats per ordinador, mitjançant una tècnica anomenada fabricació additiva. Es un procés de fabricació per addició de material capa a capa.
Aquesta tecnologia basa el seu funcionament en un fil de material i un extrusor que es mou en el pla X Y horitzontal i la bancada en el pla Z vertical. Aquest fil solidifica immediatament sobre la capa anterior.
Comentarios
Publicar un comentario